Representació Escènica en L'escola Infantil

L’assignatura de representació escènica en l’escola infantil, com ja he comentat al meu diari de classe, penso que està molt bé dins la nostra carrera, considero que haurien d’haver més assignatures d’aquest tipus, ja que ens va molt bé per perdre la vergonya i conèixer-nos millor.

Per una banda, ho hem passat molt bé en el transcurs d’aquest semestre, hem aprés a ser realistes amb el temps que tenim i a dur-nos molt bé dins el grup. Hem tractat d’adaptar-nos als nostres companys i consensuar idees per portar-les a terme de la millor manera possible, sempre intentant gaudir al màxim.

Per altra banda, hem tingut l’oportunitat de fer un musical, creant el nostre decorat i el vestuari, deixant volar la nostra imaginació. Creant una història, uns diàlegs i unes lletres de cançons adequades per a nens d’educació infantil. Cal dir que ens ha resultat una mica estressant dur tota aquesta feina en davant, però amb el nostre entusiasme, crec que hem superat la prova i ens ha quedat un musical bastant entretingut. Encara que el dia de la representació final, si haguéssim tingut una mica més de temps per assajar-lo, penso que el resultat hauria estat molt millor, però estic contenta amb el resultat, sobre tot del nostre decorat, el vestuari i les cançons.

Una manera de mostrar tota aquesta feina del musical és amb un Gloster; en el que trobem el procés d’elaboració de l’escenari, el resultat de les nostres cançons i la justificació i argument de la unitat didàctica que hem creat per poder-lo contextualitzar.

Un punt que he de destacar, es que he gaudit molt tant fent el musical, com elaborant el Gloster, provant diferents tipus de fons i quadres de text. Encara que, com Gloster és un programa anglès i no disposa d’accents, ens la hem enginyat per poder posar l’accent de la nostra “companya de teatre” l’Ànima de Color.

En definitiva, tots els grups hem fet un treball d’autèntics artistes per treure endavant aquesta assignatura!

"Quiet" Marius Serra

Una de les activitats que m’he sentit més còmoda realitzant, és la ressenya de l’obra “Quiet” d’en Marius Serra.
En un principi me donava angoixa començar a llegir el llibre, pensava que tindria molt de dramatisme i que acabaria sentint-me malament, però no va ser el cas. Considero que l’autor ha transmès d’una manera molt clara el que suposa tenir un fill amb una discapacitat. Penso que l’enfocament que dóna a aquest llibre és digne d’admirar, explica sense tecnicismes el que suposa la inclusió de les persones dins de la societat i la mentalitat generalment tancada de les persones.
Es nota que en Marius Serra té un gran bagatge en el tema de l’escriptura i domina perfectament el llenguatge. “Quiet” és una obra que una vegada la comences l’has d’acabar, la combinació d’escenes còmiques i un poc més tenses, la fa molt rica.

"Quiet"

Aspectes de la vida del Autor:

Marius Serra és pare d’en Lluis Serra Pablo, un nen que va néixer amb una greu encefalopatia. Aquest home és un escriptor que escriu sobre diversos temes del seu interès, així que des de que es va assabentar que el seu fill no anava a ser normal, va saber que escriuria un llibre sobre ell, encara que no tenia clar com anava a enfocar-lo. Ell no volia fer un llibre que jugués amb els sentiments dels lectors, sinó que per una banda, volia experimentar com a narrador i per l’altra, volia mostrar el que suposava tenir un fill amb aquestes peculiaritats i com era el dia a dia de l’infant i de la família. Una vegada pensat això va decidir que aquest llibre no anava a seguir un ordre cronològic, sinó que seguiria un ordre emocional, tanmateix els episodis més enllumenats havien d’estar contrapuntats amb els més tràgics o dolorosos i així va sortir “Quiet”.

Resum de l’Argument de l’Obra:

Tema:
“Quiet” és un llibre que narra la història d’un nen amb una greu malaltia, la qual no li permet, moure’s ni expressar-se de cap manera.

Idees i Finalitat:
L’autor, amb aquest llibre ha volgut expressar totes les sensacions que ha sofert amb el seu fill discapacitat Lluis. Ha volgut evidenciar tot allò que més l’ha afectat, fent veure els moments de compassió, de rebuig, d’afecte, de tendresa, d’esperança i de ràbia.
Deixant constància d’això, vol fer visibles a aquells infants que tenen algun tipus d’incapacitat, perquè en temps anteriors han estat ocultats per vergonya o por a mostrar-los.
D’aquesta manera, en Marius, ha fet tot el que ha pogut per poder dur una vida el més normal possible. La família ha viatjat moltíssim amb el nen i han gaudit d’ ell tot el que han pogut.
Podem dir, que a l’obra de “Quiet” es veu reflectit els moments de compassió i desesperació, quan en Marius veu al seu nebot ballar i córrer, es desespera i li comencen a caure llàgrimes dels ulls, dient tot el que el seu fill no farà.
També en alguns moments sent ràbia, degut a que els cotxes no solen respectar els passos de vianants, ni les marques de prohibit aparcar. En aquells moments es sent indignat, perquè el veuen amb una cadira de rodes, amb un nen que no està bé i la gent l’ignora. Per altre costat sent molt d’afecte pel seu fill, el mira amb tendresa i és sent feliç de tenir-lo viu i al seu costat, té l’esperança de poder trobar alguna cosa que millori la seva qualitat de vida, encara que sap que no te cura.
A més, a més, la família d’en Llullu ha d’enfrontar-se a les mirades de persones que no estan acostumades a veure boixos diferents, ja que el miren amb rebuig.

Valoració Personal:
Aquesta obra literària m’ha agradat molt, la manera en que l’autor ha exposat el seu argument ha estat molt bé, ha sabut combinar una història que molts autors l’haguessin enfocat únicament com a tràgica, amb una comèdia. Es veu que és un escriptor molt experimentat, sap en cada moment on posar el dramatisme i on l’ humor. El fet de dividir el llibre en petits capítols, m’ha fet més amena la lectura, perquè al ser tan curts acabava un i em quedava amb ganes de seguir llegint.
Penso que ser una història que el creador ha viscut en primera persona, ha set una obra que l’ha sortit de dins. L’autor expressa tot el que ha sentit fent servir de pont les paraules, donant un toc molt profund.
La historia d’en Lullu, té molt de dramatisme, però en cap moment m’ha fet “sentir malament”, a mida que anava llegint m’aturava a pensar i em donava molta llàstima la situació què vivia la família i l’infant, però més que pena, m’ha fet reflexionar. Tenir un fill amb una discapacitat tan greu, ha de donar molta impotència, per això penso, que aquesta família ha tingut molt de valor al voler mostrar el dia a dia del seu fill.
En aquest relat es veu com en Marius ha fet tot el possible perquè el seu fill estigui integrat dins la societat. Hem vist com en moltes ocasions l’infant era rebutjat, cosa que per una família ha de ser mol difícil de digerir, però en tot moment han estat lluitant pels drets del nen. Han tingut moments de baixó però mai s’han donat per vençuts, cosa que trobo fonamental i molt heroica.
Hi ha un parell de coses que m’han cridat l’atenció, una ha set el fet de comparar les babes d’en Llullu amb galons. Aquesta relació la he trobat molt tendra i m’ha encantat. Altra de les coses que també m’ha agradat moltíssim, ha set el fet de fer un foliscopi d’en Lluis corrent, la trobo una bona idea, encara que sigui una il•lusió òptica, pels pares i la família en general, ha degut causar molta impressió i alegria.
Per últim vull dir, que aquesta obra està molt ben feta i és una manera d’apropar als nens a la societat, és un relat que molta gent hauria de llegir per conscienciar-se de que aquestes persones també tenen dret a viure i a formar part de la societat.

La Meva Elecció ha set...

“Difuminant formes”

Aquesta ha set una de les làmines que més m’han agradat. La veritat és que mentre la estava realitzant estava molt entusiasmada. La tasca consistia en retallar trossets de paper de diferents formes, sense importar que tingués una coherència. Seguidament el que havíem de fer era pintar la vora dels trossets de paper amb ceres toves, per posteriorment, difuminar la pintura amb el dit, quedant plasmat el contorn de la figura a la làmina.
Un altre motiu perquè m’ha agradar aquesta tasca, ha set pel fet que és una activitat que es podria realitzar amb un grup d’infantil. Com que és una activitat en la que mentre vas fent, vas veient el resultat, crec que pot donar molt de joc amb els nens, degut a que ells tenen molta més imaginació que els adults, i si els estimulem des de edats primerenques poden desenvolupar moltes qualitats artístiques.

“Confiança a l’Aula”

La segona tasca que he triat per posar al bloc, és l’última activitat que varem realitzar a classe, es tractava d’un joc relacionat amb la confiança.
A continuació descriuré com va transcorre l’activitat:
La tasca consistia en posar-nos per parella i un dels dos s’havia de tapar els ulls i, l’altre el tenia que passejar per tota la classe guiant-lo sense acabar d’agafar-li les mans, i per últim, ens teníem que canviar els papers. Jo m’he emparellat amb la Noelia, i sincerament ha set una experiència molt graciosa i divertida, m’ha dut per tota la classe, m’ha fet creuar-me amb altres companys, m’ha fet anar ajupida, marxa endarrere, de puntetes, m’ha donat voltes... Francament que m’ho passat molt bé, al principi anava un poc insegura, però això després se m’ha passat i he rigut moltíssim amb la meva companya.
Quan hem acabat aquesta activitat ens hem dirigit al fons de la classe i allí la nostra professora ens ha donat un pedaç de fang i ens ha dit que havíem de plasmar com ens hem trobat realitzant aquest joc i seguidament m’he posat mans a l’obra.
En un primer moment, he començat aplanat el tros de fang donant-li colps de puny, i quan he pensat que ja estava prou pla, he començat a modelar. He intentat crear una figura harmònica que no tingués canvis molt bruscos, intentant que totes les corbes tinguessin relació entre elles.
La Noelia i jo ens duem molt bé, la conec ja fa quatre anys, i tinc molta confiança en ella. Degut això, en el transcurs d’aquesta activitat he estat molt tranquil•la, cosa que he intentat plasmar fent una figura que tingués una certa estabilitat amb les línies corbes. Com la meva companya mentre realitzàvem la tasca, m’ha fet passar per baix d’altres companys, m’ha donat voltes i m’ha fet ajupir-me, la meva creació té un forat per baix, una espiral en el punt més alt i diferents altures. També he intentat reflectir el moment que m’ha fet caminar marxa endarrere, que són les corbes, ja que si poses un dit dalt la figura pots seguir totes les seves línies corbes sense una direcció preestablerta.